HISTÒRIA

HISTÒRIA

El Viver té els seus orígens al segle XII, quan la propietat la conformaven una capella romànica i una petita casa adossada, amb unes 20 hectàrees de terreny de cultiu que es van fer servir com a tal fins als anys 60.

Situat al terme municipal d’Argentona, El Viver és propietat de la família Rumeu des de principis del segle XIX. L’any 1863, José Rumeu Vilardebó va fer construir la casa actual, d’estil noucentista. Destacar, al frontal nord de la casa, unes escalinates que porten a la part baixa del conjunt. N’és remarcable l’estructura romàntica i l’estàtua de pedra que presideix les escales, vistes des de baix.

Fotografia de 1863

La casa està situada enmig d’una finca rodejada de jardins realitzats per importants botànics i paisatgistes com Josep Fontserè (finals del segle XIX), Nicolau Rubió i Tudurí (1944-1960) i Joan Pañella i Bonastre (1969-1970).

Fotografia de 1863

A prop de l’edifici residencial hi ha l’ermita de la Mare de Déu del Viver d’estil romànic, que data de l’any 1119. En ella s’hi venera una talla en fusta policromada, de la mateixa època, de la Verge en la seva advocació de La nostra Senyora del Viver. La porta d’entrada és de llinda recta, possiblement del segle XVII. També té un campanar d’espadanya d’època més moderna, però que segueix l’estil típic romànic. La coberta és de volta de canó i de quart d’esfera a l’absis.

La finca d’El Viver i l’ermita són declarades Bé Cultural d’Interès Local per l’Ajuntament d’Argentona emparant-se en la Llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català. Ambdues tenen el Nivell de protecció 1 Integral, la catalogació del sol és no urbanitzable i la qualificació és 8, Sòl d’interès geogràfic-històric.

X