Història

El Viver té els seus orígens al segle XII, quan la propietat la conformaven una capella romànica i una petita casa adossada amb unes 20 hectàrees de terreny de cultiu que es van fer servir fins als anys seixanta. Propietat de la família Rumeu des de principis del segle XIX. L’any 1863, José Rumeu Vilardebó va fer construir la casa actual d’estil noucentista.

La casa està situada enmig d’una finca rodejada de jardins realitzats per importants botànics i paisatgistes com Josep Fontserè (finals del segle XIX), Nicolau Rubió i Tudurí (1944-1960) i Joan Pañella i Bonastre (1969-1970). Farcits de racons romàntics, estàtues clàssiques, estanys, una llotja, un templet, entre altres elements d’interès.

Tot el conjunt, catalogat i protegit com a patrimoni arquitectònic i paisatgístic del municipi, es pot visitar un cop l’any, el segon diumenge de setembre, coincidint amb l’aplec de la Mare de Déu del Viver que se celebra a l’ermita situada davant la casa.

A prop de l’edifici residencial hi ha l’ermita romànica de Santa Maria del Viver d’Argentona, que data de l’any 1119. En ella s’hi venera una talla en fusta policromada, de la mateixa època, de la Verge en la seva advocació de La nostra Senyora del Viver. La porta d’entrada és de llinda recta, possiblement del segle XVII. També té un campanar d’espadanya d’època més moderna, però que segueix l’estil típic romànic. La coberta és de volta de canó i de quart d’esfera a l’absis. Fou feta restaurar i parcialment reconstruïda a principi del segle XX pel primer propietari Rumeu.

Com és habitual, la imatge té una llegenda comuna a altres marededeus trobades. S’explica que un dels bous d’un pastor gratava repetidament el terra. L’home s’atansà i s’adonà que hi havia un pou del qual emanava una resplendor. El rector, acompanyat de diversos vilatans acudí a veure què era aquell misteri, descobrint una imatge de la Mare de Déu amb l’infant. La dugueren al poble, però la senyora sembla que no s’hi trobava a gust i l’endemà ja tornava a ser al pou. La feligresia entengué que volia restar al Viver i allà li edificaren la capella. (text de Rodanller.cat)

La finca d’El Viver i l’ermita són declarades Bé Cultural d’Interès Local per l’Ajuntament d’Argentona emparant-se en la Llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català. Ambdues tenen el Nivell de protecció 1 Integral, la catalogació del sol és no urbanitzable i la qualificació és 8, Sòl d’interès geogràfic-històric.